L’horticultura menorquina és hereva del llegat andalusí, i ha tingut un paper rellevant en la gastronomia illenca, molt mediterrània, rica en vegetals i productes frescos de tot tipus. En aquests tipus d’aliments, l'illa va ser autosuficient fins fa poques dècades.
D’altra banda, la insularitat ha afavorit l'existència d'un patrimoni genètic exclusiu en forma de varietats locals, de les quals se'n manté una mostra notable avui en dia. Destaquen els tomàtics (d'ensalada, de penjar, de ramellet, etc.), cebes, pebres, alls, lletugues, carabassons, albergínies i carxofes, entre moltes altres hortalisses.
Un aspecte destacable de l'horticultura menorquina és el cultiu en “terra seca” de l'estivada (horta d'estiu) que encara mantenen alguns productors, especialment a les terres fondes i fresques de la tramuntana, on es cultiven varietats locals sense cap tipus de reg.